La por a que les meues desconegudes companyes de pis no em caiguessin bé ha sigut substituïda per un sentiment de pena al deixar enrere la meua xicoteta familia del C203. El "espere no encontrar a molt empollón sense vida social" ha sigut reemplaçat per el trobe a faltar a aquesta bona gent de la vila, un poquet friki, però sempre divertida i servicial, que es troben repartits per tota la geografia espanyola i no espanyola; que s'han convertit, també, en part de la meua familia.
Així, un curs que podia ser normal o pitjor que els anteriors s'ha convertit en un dels millors sinó el millor. Molta gent em pot dir: Barcelona que guay, serà fantàstic viure allà. Sí, en efecte, es fantàstic però no per la ciutat sinó per les xicotetes persones que l'habiten. Xicotetes en quant a edat però no en quant al gran cor que tenen a dintre. Perquè altra de les coses que agraeixo molt d'aquest curs, es haverme encontat a molta bona gent. No és que hagues perdut la confiança en la humanitat ni res d'això però m'ha sorprés, i molt, encontrar tanta bona gent en tan poc espai.
Per totes aquestes coses i per moltes més, portant només dues setmanes de vacances, moltes voltes se men va el cap pensant en el septembre. En reencontrarme amb els meus companys, en les novatades que farem als de primer, en el nou pis a la vila, en com seràn aquestes festes de la Mercè i en com es desenvoluparà el nou curs.
Nota: si podeu, marxeu de casa, madureu, coneixeu gent d'altres pobles i enriquiu-vos d'altres cultures. La personalitat es forma per nosaltres mateixos però també per trossets que aporten les persones que passen per la nostra vida.
