Una vegada vaig escoltar que la vida sempre ha d'anar a més, que el col·legi ha de ser més divertit que la guarderia i el institut més divertit que el col·legi, que la vida sempre hauria de ser una progressió.
Jo la veritat ho veia difícil, tenia el llistó molt alt. M'ho vaig passar molt bé en l'adolescencia i en els dos últims anys de institut, però ara crec que el que avans em pareixia impossible, el superar eixe llistó, puc saltarlo i fins i tot pegar una voltereta mortal damunt d'ell.
Una amiga em va dir que tenia l'habilitat de envoltarme de persones bones, no només de bones persones sino de persones interesants i diferents, i crec que té raó. Ara quan la cultura escasseja i la gent es preocupa més per pareixer una còpia del que veuen per la tele que per llegir un llibre, jo done les gracies pel meu don, que es encontrar persones bones quan pareix que la mediocritat i la insolidaritat domina la nostra societat.
Sóc molt feliç, estic vivint lluny de casa, lluny de la meua familia i dels meus amics i sóc feliç, i crec que es a causa d'aquest don. He aconseguit envoltarme de bona gent i sentirme com a casa a més de 500 kilòmetres al nord.
Així que, per al 2013, espere continuar tenint aquest don que em fa feliç i donar eixa voltereta mortal damunt del meu llistó personal.
